Lee Remick

Lee Ann Remick (Quincy, Massachusetts, 14 de desembre de 1935 - Los Angeles, 2 de juliol de 1991) va ser una actriu de televisió i cinema nord-americà. Va néixer a Quincy, població propera a Boston, a l'estat de Massachusetts. Els seus pares es van divorciar quan encara tenia pocs anys i va anar a viure amb la seva mare a Nova York. A l'escola va prendre classes d'actuació i després va estudiar interpretació al Barnard College i al famós Actor's Studio. Acabats els seus estudis va començar a treballar al teatre i també a la televisió. El 1957 va aconseguir el seu primer paper al cinema, a la pel·lícula Un rostro a la multitud, d'Elia Kazan. Després va participar en un altre èxit, The Long, Hot Summer (El llarg i càlid estiu). El 1959 es va convertir en estrella arran del seu paper de protagonista amb James Stewart a Anatomia d'un assassinat, d'Otto Preminger. El 1962 va obtenir una nominació a l'Oscar com a millor actriu principal pel seu paper d'esposa que és empesa pel seu marit cap a l'alcoholisme a Dies de vi i roses de Blake Edwards, amb Jack Lemmon. El 1963 a la pel·lícula, The Running Man (El preu d'una mort). Aquest film, coprotagonitzat per l'actor britànic Laurence Harvey, es convertiria en una llegenda de Hollywood, ja que havia esdevingut un fracàs comercial, perquè s'havia estrenat més o menys els dies de l'assassinat del President John F. Kennedy, i comptava amb les actuacions d'un histrió de nom Lee i un altre de cognom Harvey. El 1966 triomfa a Broadway encapçalant l'elenc de l'obra Wait Until Dark en una producció dirigida per Arthur Penn i que després seria portada al cinema amb Audrey Hepburn al mateix paper. Després de participar en altres pel·lícules de cinema i també de televisió, el 1970 Remick se'n va anar a viure a Anglaterra, on va participar en diverses pel·lícules. El 1976 és d'especial record el seu paper com l'esposa de l'ambaixador Robert Thorn interpretat per Gregory Peck al popular i clàssic film de terror La profecia. De tornada als Estats Units, va formar el 1988 una pròpia companyia productora amb dos socis, un dels quals va ser el conegut actor James Garner. En els últims anys es va dedicar sobretot a la televisió, per a la qual va fer pel·lícules i mini-sèries. Més de la meitat dels films en què va intervenir al llarg de la seva carrera van ser per a la televisió, mitjà en què va ser una actriu especialment popular i apreciada.